Poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), situat al vessant esquerre de la vall de Conques, al peu de la serra de Campanetes. De la seva església parroquial (Sant Salvador) depèn la de Sant Vicenç de Toló, antiga matriu. El lloc depenia del castell de Toló, pertanyent al vescomtat de Vilamur. Fou municipi independent fins el 1970. L'antic terme comprenia els llogarets i les caseries del Mas de Guillem, Mereia, Perolet, Castellnou, Toló o Sant Vicenç de Toló, Mata-solana, la Ferreria, Presquiró i l'hostal Roig. Comprenia encara la casa i antic priorat i quadra de Bonrepòs i el despoblat de Montllor.
Font: Enciclopèdia Catalana http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0060734
Enfilat al serrat d'Aransís, dominant la vall de
Barcedana, hi ha el poble de Sant Miquel de la Vall o Sant Miquel
de Llimiana. Aquest poble canvià el seu nom el 1937 pel de la Vall
del Montsec. El 1860 era inclòs en el municipi d'Aransís, mentre
que el 1847 Madoz el descriu dins el terme de Llimiana. En aquells
moments hi havia un molí d'oli. A la primeria del segle XX el poble
donà nom al municipi, que s'anomenava de Sant Miquel de la Vall i
incloïa Aransís, que era la població més important, Sant Martí de
Barcedana i Sant Cristòfol de la Vall. El poble és situat a 845 m
d'altitud, entre dos petits barrancs. L'església parroquial de Sant
Miquel és d'origen romànic. L’u de maig es fa un aplec a la capella
de Sant Gervàs. La festa major s'escau el primer diumenge de
setembre.
Ignasi M. Puig i Ferraté identificà el poble amb el que el 996 és
documentat com a Sancti Michaelis de Casisi que aleshores
pertanyia ja al monestir de Gerri de la Sal. No se sap quan deixà
de pertànyer a Gerri, però des del segle XIV i fins a la
desamortització el poble de Sant Miquel de la Vall fou de la
senyoria del monestir de Santa Maria de Meià.
Sobre el poble hi ha les ruïnes del que era l'antic poble i les del
castell de Sant Miquel de la Vall, anomenat també castell de Sant
Gervàs. El castell forma un clos murallat defensat a la part més
alta per una torre circular, avui migpartida per un llamp, i una
bestorre semicircular. A la part inferior del recinte hi ha les
restes de la capella del castell, dedicada també a Sant Gervàs,
d'una nau capçada per un absis semicircular. Entre el castell, a la
part més alta, i l'església s'esglaonen les cases, totes d'una sola
planta. Sembla que des del segle XIV el poble antic de Sant Miquel
de la Vall era abandonat. Aquest poblat fortificat pot
considerar-se prototip d'un assentament rural, típic dels segles
XI-XII.Tota aquesta estructura descrita s'ha pogut exhumar, ja que
era totalment colgada per runa i vegetació, gràcies a l'excavació
que hi començà el 1978 l'historiador Manuel Riu, a càrrec del
departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona.
El castell, al NE del conjunt descrit, té una llargària de 62 m i
una amplada d'uns 20 m. És un recinte de planta triangular. La
torre de l'homenatge, que es degué construir abans del 966, té uns
7 m d'alçada, si bé devia arribar als 16 m. El recinte tingué també
altres torres.
Adossat al S del castell i emmurallat, es trobava el poble, de
planta rectangular. La seva superfície total és d'unes 8 ha. Un
dels edificis importants del poble és l'església de Santa Maria,
l'antiga parròquia del lloc, un edifici romànic del segle XII d'una
sola nau rectangular i un absis de planta semicircular.
Vora el castell, a uns 200 m en direcció a llevant, hi ha
l'església, romànica, de Sant Gervàs, que antigament era dedicada a
Sant Gervasi i Sant Protasi. Sembla que fou la primitiva capella
del castell, anterior a la que hi ha dins el recinte. D'una nau
capçada per un absis semicircular, a la part inferior d'aquest
apareix un aparell característic del segle XI, mentre que les
filades superiors de l'absis pertanyen ja a un segle XII avançat.
Té una capella adossada, probablement del segle XIV. A l'interior,
l'església és decorada amb pintures barroques. Al costat seu hi ha
un edifici, aixecat sobre unes arcades a la part inferior, que
sembla del segle XVIII.
També, prop del barranc de Puig Lliró, hi ha les restes de
l'església romànica de Sant Alís.
Font: Enciclopèdia Catalana http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0029484
El poble
de Sant Martí de Barcedana (746 m) pertanyia a la parròquia de
Llimiana. Només hi ha una capella particular, a Can Roca, dedicada
a Sant Francesc d'Assís. En origen, i encara a la primera meitat
del segle XIII, el lloc pertangué a Gerri i posteriorment al
priorat de Santa Maria de Meià.
Font: Enciclopèdia Catalana http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0029484