Poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), a la dreta del riu de Gavet, poc més avall de l'aiguabarreig amb el riu d'Abella. Al s XIX formà un municipi amb Gavet dit Gavet i Fontsagrada.

Font: Enciclopèdia Catalana http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0027600

Enfilat al serrat d'Aransís, dominant la vall de Barcedana, hi ha el poble de Sant Miquel de la Vall o Sant Miquel de Llimiana. Aquest poble canvià el seu nom el 1937 pel de la Vall del Montsec. El 1860 era inclòs en el municipi d'Aransís, mentre que el 1847 Madoz el descriu dins el terme de Llimiana. En aquells moments hi havia un molí d'oli. A la primeria del segle XX el poble donà nom al municipi, que s'anomenava de Sant Miquel de la Vall i incloïa Aransís, que era la població més important, Sant Martí de Barcedana i Sant Cristòfol de la Vall. El poble és situat a 845 m d'altitud, entre dos petits barrancs. L'església parroquial de Sant Miquel és d'origen romànic. L’u de maig es fa un aplec a la capella de Sant Gervàs. La festa major s'escau el primer diumenge de setembre.
Ignasi M. Puig i Ferraté identificà el poble amb el que el 996 és documentat com a Sancti Michaelis de Casisi que aleshores pertanyia ja al monestir de Gerri de la Sal. No se sap quan deixà de pertànyer a Gerri, però des del segle XIV i fins a la desamortització el poble de Sant Miquel de la Vall fou de la senyoria del monestir de Santa Maria de Meià.
Sobre el poble hi ha les ruïnes del que era l'antic poble i les del castell de Sant Miquel de la Vall, anomenat també castell de Sant Gervàs. El castell forma un clos murallat defensat a la part més alta per una torre circular, avui migpartida per un llamp, i una bestorre semicircular. A la part inferior del recinte hi ha les restes de la capella del castell, dedicada també a Sant Gervàs, d'una nau capçada per un absis semicircular. Entre el castell, a la part més alta, i l'església s'esglaonen les cases, totes d'una sola planta. Sembla que des del segle XIV el poble antic de Sant Miquel de la Vall era abandonat. Aquest poblat fortificat pot considerar-se prototip d'un assentament rural, típic dels segles XI-XII.Tota aquesta estructura descrita s'ha pogut exhumar, ja que era totalment colgada per runa i vegetació, gràcies a l'excavació que hi començà el 1978 l'historiador Manuel Riu, a càrrec del departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona.
El castell, al NE del conjunt descrit, té una llargària de 62 m i una amplada d'uns 20 m. És un recinte de planta triangular. La torre de l'homenatge, que es degué construir abans del 966, té uns 7 m d'alçada, si bé devia arribar als 16 m. El recinte tingué també altres torres.
Adossat al S del castell i emmurallat, es trobava el poble, de planta rectangular. La seva superfície total és d'unes 8 ha. Un dels edificis importants del poble és l'església de Santa Maria, l'antiga parròquia del lloc, un edifici romànic del segle XII d'una sola nau rectangular i un absis de planta semicircular.
Vora el castell, a uns 200 m en direcció a llevant, hi ha l'església, romànica, de Sant Gervàs, que antigament era dedicada a Sant Gervasi i Sant Protasi. Sembla que fou la primitiva capella del castell, anterior a la que hi ha dins el recinte. D'una nau capçada per un absis semicircular, a la part inferior d'aquest apareix un aparell característic del segle XI, mentre que les filades superiors de l'absis pertanyen ja a un segle XII avançat. Té una capella adossada, probablement del segle XIV. A l'interior, l'església és decorada amb pintures barroques. Al costat seu hi ha un edifici, aixecat sobre unes arcades a la part inferior, que sembla del segle XVIII.
També, prop del barranc de Puig Lliró, hi ha les restes de l'església romànica de Sant Alís.

Font: Enciclopèdia Catalana http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0029484